El dia després (exportant els projectes)

Després del reconeixement rebut al passat Festimatge 2013 per Èxode XXI (millor curt experimental) i per Mares de risa. Barcos de piedra -FiSahara 2012- (premi Ciutat de Calella), ens disposem a fer arribar la crida del poble saharaui més enllà de la península. Actualment estem traduïnt el documental a varis idiomes i en breu començarem a exportar-lo a Festivals d’arreu del món.

Aqui sota podeu veure el reportatge del Festimatge 2013 que els amics de Calella Televisió van emetre dins el seu programa Calella Magazine.

A punt d’enlairar-nos!

D’aqui a poquets dies marxarem a Madrid. Allà ens rebrà Iván Prado, director del Festiclown, el qual ens acollirà els primers dies per facilitar el nostre aterratge.

A Madrid ens esperen dues intenses setmanes d’entrevistes amb artistes, professors i activistes (Leo Bassi, Miluka Suriñach i Javi Javichy entre d’altres), que ens explicaran les seves experiències  i reflexions. Totes elles per farcir de contingut el documental que estem realitzant.

Agraïm profundament tota l’ajuda que estem rebent desde la capital espanyola, i molt especialment a la Maria Cabo, per gestionar-nos bona part de les activitats i entrevistes que enregistrarem. Muchísimas gracias a tod@s!!

Terapia para todos!! Risa para el mundo!

Ens agrada començar els projectes amb energia(!), i quina millor manera que organitzant un taller multitudinari de Risoteràpia amb un especialista vingut expressament desde Tenerife. Una persona fantàstica. Un amic formidable a qui esperem veure aviat, ja sigui aqui Catalunya o a casa seva, amb una temperatura molt més agradable que els -5º que ens va tocar viure aquest cap de setmana. Un abrazo Alex!!

També la Montse Turà es mereixen un reconeixement molt especial, que ens va donar totes les facilitats i ajuda per desenvolupar el taller en les millor condicions. Així com la Biobotiga, facilitant-nos els ingredients necessaris pel tè i pica pica del descans. Us ho agraïm de tot cor.

I també volem donar les gràcies a les més de 40 persones que van participar d’aquest taller, i que per tan també formarant part del documentalque estem realitzant. Moltíssimes gràcies a tots i totes!! Va ser un plaer viure amb vosaltres aquesta formidable experiència vital.I finalment, un enorme Gràcies als músics, Xexu, Pol i Sans, que van estar acompanyant les rialles, crits i plors amb música en directe. Fantàstic!

El que va passa el dissabte 4 de Febrer, a la sala Pro-dansa, va ser descrit pels assistents amb una gran quantitat i varietat d’adjectius que rondarien aquesta idea: una experiència meravellosa i inoblidable.Aquella tarda van caure barreres socials, permetent a les persones veure persones, jugar les unes amb les altres, i sobretot, riure. Riure moltíssim!.

Es respirava alegria, amor.. podies veure a les mirades una brillantor especial. En certa manera crec que s’estava produïnt un retrovament amb un mateix. Potser amb l’infant que romant dins nostre.

Qui hagi viscut l’experiència us ho podrà explicar. O si ho preferiu… viviu-la!