Tots reunits…

El dissabte al vespre vam fer reunió amb part de l’equip tècnic d’un dels curtmetratges que estem preparant desde la nostra productora i que ens està portant més feina sens dubte “La Harpo”. En aquesta vam tractar temes diversos com el mad’il·luminació que necessitarem, les localitzacions, sobretot pel que fa a les distàncies en que es troben, propostes d’inversió, les dates de rodatge i la planificació….

Realment va ser una bona manera de posar-nos tots en marxa, de posar tots els temes sobre la taula, sobretot després dels problemes de l’anterior vegada, gràcies a tots els que vareu assistir-hi i als que participeu en el projecte!!! Molt aviat us informarem de les novetats relacionades amb aquesta aventura.

Seguirem informant!!

Joan Bosch

Productor

Entre Sta. Susanna i Maçanet-Massanes

Estació de Maçanet

Com sabreu, actualment estem produïnt i co-produïnt (entre altres projectes) dos curtmetratges i un documental. Un d’aquests curtmetratges és precisament el que darrerament ens ha empès a passejar-nos per diverses estacions de la zona del Maresme i la Selva.

De moment tot apunta a què serà una d’aquestes estacions: Maçanet-Massanes o Sta. Susanna.

 S’ha de reconèixer que la primera ha perdut gran part de l’encant que ens atreia. La reforma que hi han fet en un desig per modernitzar-la l’ha destroçat. No estem del tot segurr si l’han modernitzat, sobretot tenint en compte que ja no hi ha ni cafeteria per esmorzar, però té un aire indefinit que ni tan sols aconsegueix semblar post-apocalíptic.

Tot i així, quan en Jordi va veure les proves de càmera que vam fer, va reconsiderar aquesta primera visió tan pesimista respecte a l’estació, i és una candidata interessant. L’altra estació a tenir en compte és Sta. Susanna. Ens va agradar en la major part dels enquadraments que vam provar. També per la homogeneitat en la il·luminació natural amb què filmariem i el recorregut del sol. Afortunadament en Jordi que és coneix la zona, ja que quan hi varem anar feia un fred que pelava i el sol no es veia per enlloc!.

La setmana vinent recorrerem les estacions de la selva, i prendrem una decisió definitiva sobre la localització més adequada per aquest nou curtmetratge.  Es dirà “Esperando mi tren”.

Estació de Santa Susanna

La Harpo (I) Una llarga pre-producció… i alguna cosa més.

La creació d’un curtmetratge comporta molta feina. Sovint més de la que es pot percebre a simple vista quan hom fa d’espectador.

Amb el curt “La Harpo”, provablement passarà exactament això. Hi haurà una sensació de normalitat en tot moment que farà inapreciable totes les dificultats amb què ens trobem a l’hora d’ubicar les escenes del curt.

Estem parlant de més de 30 localitzacions, i això vol dir moltes hores de carretera i viatges descobrint gran quantitat de paratges, confiant que, aquest cop sí, els haurem trobat tots.

Haig de reconèixer que no sempre ha estat així. De fet hi ha una localització que fins hi tot ara encara s’està resistint. Tenim alternatives i un pla B per si no trobessim exactament el que estic buscant. El que està clar és que insistiré fins aconseguir-ho.

El millor de tot és que aquesta feinada ens permet adonar-nos d’un fet meravellós; ens trobem enmarcats en uns paratges naturals fantàstics! Tot el montnegre té racons preciosos que val la pena disfrutar i cuidar.

Portem desde Març de 2011 perdent-nos per camins de muntanya construïnt el que serà la llar d’una noia molt peculiar en la seva senzillesa. Un dels personatges més entranyables que he imaginat mai. Màgic.

De moment seguim treballant en la pre-producció. Per poder enresgistrar aquest curt amb el pressupost que tenim, hem de du a terme llargues negociacions i buscar alternatives a la despesa més mínima.
En breu començarem les classes particulars en l’idioma del curt. Si tot va bé podrem iniciar els assajos per febrer.
Davant la impossibilitat d’haver filmat per octubre (dates en què s’ubica el curtmetratge) em veig obligat a plantejar-me la modificació de varies escenes on es feia evident l’estació de l’any. Una altra de les dificultats de les que l’espectador ni s’adonarà. Visca la màgia del cine! 😉

És fonamental que l’entorn es fusioni amb la història i el que en ella s’explica. Podria tractar-se perfectament d’una oda a La Vida…

Si voleu veure més imatges d’algunes de les localitzacions, les trobareu aqui. Mica en mica anirem pujant les fotografies que corresponen a aquesta tardor-hivern.

Aprofito per agraïr a en Xavi, en Joan, en Quico, en Ra, en Pere i a tots vosaltres l’ajuda i el suport que oferiu desinteressadament per tirar endavant aquest projecte! Moltes gràcies! i gràcies també per les vostres fotografies.

Seguirem informant. 😉

Jordi Matas